22.11.17

Diari de Londres (III): Bloomsbury


Possiblement Bloomsbury sigui el barri literari londinenc per excel·lència. De fet, per als foranis, Bloomsbury és més un referent literari que no pas geogràfic. La plaça més bonica de Bloomsbury és sens dubte Bedford Square, trufada de plaques blaves a les façanes de les cases. De fet, tot el barri és ple de plaques que assenyalen que en tal o tal altra casa va viure algun personatge important en la història de la ciutat. Bedford Square és, però, de llarg, el meu indret preferit del barri. Hi passo una bona estona, caminant amunt i avall, mirant aquí i allà, fent fotografies. És primera hora de la tarda, però els fanals comencen a encendre’s i emeten una llum d'un altre temps, com tota l'atmosfera del barri. Georgiana? Victoriana? No sabria dir-ho amb certesa, en tot cas, una llum de sodi, de color ambre, com la que  projecta el sol a aquesta hora. El jardí central del square és tancat. Hi veig un esquirol, que aquí també és un tòpic, corrent per l’herba. Els arbres majestuosos es despullen ja per l’hivern. Els seus grisos contrasten amb els colors de les portes de les cases, vermelles, blaves, verdes. Quan m’he impregnat de l’esperit de Bedford Square i de les seves cases –em fixo especialment en una que acull una llibreria antiquària d’aparença infranquejable- creuo el barri fins Lamb’s Conduit Street, on es troba Persephone Books.


Persephone Books no és una llibreria a l’ús. De fet, és més un segell editorial i punt de venda dels llibres que edita. Però el lloc és bonic i especialment cuidat, com les seves edicions. Persephone Books està especialitzada en publicar llibres d’escriptores del segle passat, moltes d’elles oblidades. Desconec gran part, per no dir el conjunt, de les autores dels llibres que allí s'exposen, però en compraria molts, encara que fos per simple tsundoku. Cada exemplar porta un punt de llibre a joc amb el paper de les guardes. Aquest és només un detall dels múltiples que configuren aquesta iniciativa i aquest espai: pòsters, flors, ceràmiques, robes, una antiga màquina de cosir... M’emporto un exemplar –gratuït- de la revista de l'editorial i una selecció dels diaris de Virginia Woolf, que espero no em resultin molt difícils de llegir.



No he estat gaire estona a Persephone, però quan surto ja gairebé és fosc. M’encamino cap a la London Review Bookshop, uns carrers més enllà. A tocar de la llibreria hi ha una botiga de càmeres fotogràfiques clàssiques. L’endemà, quan hi tornem per comprar un rodet, el propietari fa una brometa amb el preu: twenty million pounds, please, diu. I el que em fa gràcia és pensar que quasi m’ho arribo a creure, vist el que es paga aquí per qualsevol cosa, excepte pels llibres, curiosament.
La London Review Bookshop és una llibreria més convencional, si no fos perquè té adjacent una cafeteria, permanentment plena, on fan uns pastissos esplèndids, a jutjar per l’aspecte. La llibreria stricto sensu és més que correcta, amb l’afegitó de ser també el referent d’una de les revistes literàries més prestigioses del país. Aquí s’hi fan presentacions i xerrades d’alt nivell –the best book events in the city, segons el seu web-, moltes d’elles de pagament. L’espai és gran, diàfan, potser el més ampli dels que  he visitat fins ara. Al pis de baix hi ha una bona secció de poesia i un espai de literatura infantil. En sortir, m’agrada veure-hi un aparador dedicat al merescudíssim premi Nobel Ishiguro.