Sóc conscient que últimament m'està sortint la vena més hardcore, però què hi farem.
***
Truco a un taller d'arts gràfiques -he mirat el seu web i m'ha causat molt bona impressió, mai més ben dit- i explico el que m'agradaria fer. La impressió que em causa la senyora que m'atén és, però, inversament proporcional a la del web. Té unes ganes immenses de treure-se'm de sobre i passar-me a la comercial. Però la comercial no hi és i em dóna el seu mòbil perquè la truqui més tard.
I mira, jo sóc així de reconsagrat. No m'hauria importat -és més, ho hauria volgut- que em passés a un impressor i parlar de papers, tintes i tipografia, però entre la senyora, el seu escàs interès, la comercial absent i tot plegat, he decidit buscar una altra impremta. Reconsagrat, sí.
***
Mentre dino fullejo La Vanguardia i em trobo amb una entrevista a David Lagercrantz, autor de la continuació de l'afamada saga Millenium de l'escriptor suec Stieg Larsson. No tinc cap interès per Larsson i encara menys per Lagercrantz, així que ni llegeixo l'entrevista ni penso llegir el llibre, però em sorprèn la claredat del titular: "He fet meus el món i els personatges de Larsson". Així de clar, sense embuts. Es tractava, doncs, simplement, de trobar un nou autor que es fes seu aquest món i, sobretot, de que l'editorial pugui vendre moooooolts llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada