30.7.15

Esbossos de Copenhaguen (i VII): el Nyboder


Des de la finestra del nostre pis veiem les rengleres de cases baixes, de color groc, d’aspecte decimonònic. Googlejant, descobrim fàcilment que es tracta de cases construïdes per a les famílies dels mariners de l’armada danesa i que el seu origen és més llunyà, es remunta al segle XVII. Aquestes fileres de cases tenen un nom: el Nyboder. I sembla que el seu color groc característic –fosc, tirant una mica a ocre- es coneix també entre els entesos com a groc Nyboder.
Són cases baixes, de teulada aguda, amb finestrals verds i vermells. Semblen una mica cases de conte, d’Andersen, per descomptat. Ara han perdut la vinculació amb la marina i jo me les imagino habitades per famílies modèliques: pares que llegeixen el diari amb ulleres rodones i que no aixequen mai la veu, mares dolces neohippies amb el cabell ros i llis, vestides amb un davantal de flors, nens amb ulls d’un blau cristal·lí, obedients i estudiosos. En fi.
Però no aconsegueixo veure-hi ningú, mentre camino, xafardejant al voltant de les. Val la pena passejar-s’hi a l’horabaixa, amb la llum més bonica d’aquests dies, que aquí són quasi inacabables. Faig fotos, per endur-me algun record d’aquest indret i d’aquestes vides que m’imagino idíl·liques. Capto detalls: un finestral, una bicicleta recolzada a la paret, una regadora de zinc a l’ampit d’una finestra...
Finalment m’assec en un dels bancs que envolten l’església del barri, Sant Pau. El silenci aquí és ostentós. Mentre el món està pendent d’un esdeveniment esportiu, jo passo els minuts aquí, enmig d’aquesta llum dolça i càlida i d’aquest silenci tan valuós. El groc Nyboder es va tornant cada cop més daurat, passa una bicicleta que retruny sobre les llambordes, sona la campana de l’església, escric quatre ratlles en aquest bloc.
Saber preservar llocs com aquest forma part de la civilització. La fresca i el silenci, també.