15.10.12

Flaixos de Montpeller

 

Després d'una hora i mitja de cua, entrem a l'exposició Caravaggio i el caravagisme europeu al Museu Fabre. Al costat d'alguna figura humana extraordinària del mateix Caravaggio, d'un magnífic  Judith i la seva servent d'Orazio Gentilleschi, del blanc de Zurbarán en l'hàbit d'un monjo i d'un parell d'escenes amb la inigualable llum de les flames de Georges de la Tour, molta parafernàlia mitòlogica i bíblica amb davids, goliats, salomés, danaes, caps tallats i fletxes travessant santsebastians. Un univers aliè i llunyà que acaba definint l'N. amb una inapelable sentència infantil: quadres de sang i gent morta.

***

Passejant pels carrers del nucli antic, entre façanes ennegrides de vells hôtels i edificis neoclàssics més modestos, ens topem amb -manllevant Modiano- una botiga obscura on es fan tatuatges. Amb la seva evident manca de salubritat sembla ben bé un reclam per agafar malalties transmissibles encara no descobertes. Just al davant, un cau igual de llòbrec anuncia piercings i-subliminalment- evoca infeccions complementàries. Més avall una perruqueria més inofensiva i enjogassada promet pentinats que posen en dubte les lleis de Newton. Ara és l'À. qui, avesat ja a segons quins argots, defineix el carrer com el barri dels frikis.

***

Mentre a una banda de la ciutat, al parc de Peyrou, es manifesten engabiats els ultres, a la plaça de la Comédie un grup propalestí teatralitza una història amb israelians diabòlics executant a sang freda palestins indefensos amb els ulls embenats. No lluny d'allí, per tot el centre històric, hi campen individus inquietants que, amb gos o sense, passegen borratxos pels carrers i pixen a qualsevol racó. Un d'ells, quan passem pel seu costat i els nens el miren de reüll, ens llença, a mitja micció, un crit esfereïdor. Tot plegat són bocins d'una història sobre els límits de la tolerància.

***

No lluny d'allí contrasten amb aquestes escenes les cues heterogènies per entrar el Museu Fabre, la notable concurrència a la magnífica llibreria Sauramps o l'admirable treball dels luthiers del barri de Saint-Anne, que es materialitza en els exercicis disciplinats als conservatoris i escoles de música. Fruits, també, de la République.