És el que tenen les vacances, els viatges: encara no n'hem començat un i ja estem pensant en un altre. Jo actualment en tinc tres en ment: un a la regió del Médoc i l'estuari de la Gironde (un reportatge llegit a Detours en France i les magnífiques fotografies de La route des livres me n'han fet venir ganes), un altre el tinc programat des de fa temps a Anglaterra -Londres, Oxford i Cotswolds- per l'estiu de 2012 (i aprofitar així per viure amb els meus fills la màgia d'uns jocs olímpics) i, finalment, tinc pendent una estada a Corfú resseguint les passes de Gerald Durrell.
És difícil trobar millor paradís per un nen que les pàgines de la trilogia de Corfú de Durrell. Són d'aquells llibres que no pots deixar però tampoc vols que s'acabin mai, perquè et fan viure plenament la realitat dels personatges (quina colla de tòpics que acabo d'escriure!). Jo estic esperant amb candeletes que els meus fills tinguin l'edat de gaudir d'aquests llibres i espero poder un dia viatjar junts als seus escenaris. Diuen que Corfú ha canviat molt, que és una illa molt turística, però jo estic segur de poder-hi reviure l'essència de la infantesa de Gerald Durrell.
Curiosament mai m'havia parat a temporalitzar l'època en què transcorren aquestes històries: fou entre els anys 1935 i 1939. Gran contrast, per tant, entre el paradís de Corfú i l'infern d'Espanya durant els mateixos anys, i entre l'infantesa de Durrell i, per exemple, la dels meus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada