16.11.09

Jo no vaig estudiar català a l'escola

Article publicat a El Punt:

Jo no vaig estudiar català a l'escola. Durant anys he sentit aquesta afirmació com a justificació de la incapacitat de moltes persones –catalanes i catalanoparlants– d'expressar-se per escrit en la llengua del país.
Durant anys, aquesta explicació ha estat acceptada i acceptable però penso que avui dia ja no serveix. Ja no cola. No almenys en bona part dels casos.
Hi ha, efectivament, persones educades durant el franquisme, pertanyents a determinats àmbits socioculturals i d'edat, que difícilment han tingut accés a la formació fora de les seves llunyanes etapes escolars. En aquests casos, l'argument és més que vàlid.
Però hi ha també molts casos –professionals ben formats en altres matèries i de sectors benestants– que continuen emparant-se en aquesta excusa. Això posa de manifest una realitat doblement trista.
D'una banda, es fa palès que, exceptuant determinades professions molt lligades a l'àmbit públic, es pot viure perfectament en aquest país sense necessitat d'escriure correctament la llengua pròpia. I convindria preguntar-se en quin altre país passaria això.
D'altra banda, queda clar que existeix un cert desinterès i desmotivació cap a l'aprenentatge de la llengua. Compte que m'estic referint no a persones vingudes de fora, sinó a gent nascuda aquí i majoritàriament catalanoparlant. No és lamentable no saber ni voler saber expressar-te en la teva llengua?
És una evidència que durant molts anys no s'ensenyava –o, si es feia, era de manera testimonial– el català a l'escola. Però no és menys evident que d'això ja fa més de trenta anys, gairebé quaranta, temps de sobres per poder capgirar la situació. Hi ha infinitat de matèries (llengües estrangeres, informàtica, ús d'equipaments electrònics, etc.) que tots hem après o hem hagut d'aprendre fora de l'escola, però com que ho hem necessitat ens hi hem esforçat. L'extraordinària i transversal motivació que existeix a l'hora d'aspirar a obtenir el títol de conducció de cotxes contrasta amb una certa deixadesa a l'hora de voler expressar-nos correctament en la nostra llengua. I crec que ja és hora de deixar d'acceptar argumentacions que comencen a ser arqueològiques

2 comentaris:

journal ha dit...

La primera impressió ha estat: "contundent, una mica massa". Però després m'he dit: "no, per a una certa edat, no és contundent". I he començat a repassar: el Consorci de Normalització Lingüística, escoles d'adults (tant centres com aules de formació d'adulsts), les escoles oficials d'idiomes (sí, les EOI també ensenyen català!), fins fa poc Òmnium Cultural, algunes acadèmies d'idiomes... i, si volem ser més moderns (o bé no tenim gaires hores lliures), també es pot aprendre per Internet (ofertes variades: des del web de recursos de la Generalitat, passant per diverses universitats. L'enllaç adjunt, tot i tenir una llargada considerable, és de gran ajut: http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/template.PAGE/menuitem.0ee0bcc77434e6b0a2fd1210b0c0e1a0/?javax.portlet.tpst=a4e9697d75bfaa0dcc497c10d8c0e1a0&javax.portlet.prp_a4e9697d75bfaa0dcc497c10d8c0e1a0=tipusCerca%3Dcerca.llocs%26action%3DCercaPortals%26input_cercar%3D%26method%3Dinici&javax.portlet.begCacheTok=com.vignette.cachetoken&javax.portlet.endCacheTok=com.vignette.cachetoken

Àlex ha dit...

Totalmente de acuerdo, José María.