18.9.09

Notes sobre Bergerac

Com que malauradament no tinc gaire temps per dedicar-me al noble ofici de l'escriptura, recupero un text estival que tenia al calaix.


- Ara què farem? Aquesta és una de les preguntes preferides del meu fill, de la qual n’extrec la conclusió que necessita avorrir-se una mica. No crec en aquesta tendència actual –que de vegades seguim sense adonar-nos-en- d’estar sempre ocupats, de fer coses contínuament. Considero que avorrir-se, pensar, estar sol, crear-se un món interior és essencial, sobretot en els nens. Per això, moltes vegades responc aquesta pregunta amb un: - Res, ara no farem res.

- I ara on anirem? Em pregunta l’À. després de visitar el castell i les vinyes de Monbazillac, d’on sortim amb unes quantes ampolles d’aquest magnífic líquid daurat i untuós. -Ara anirem a veure una ciutat- li dic. Veig que es queda pensatiu.

Uns pocs quilòmetres ens separen de Bergerac. Creuem el pont sobre el Dordogne, des d’on es dibuixa tota la silueta de la ciutat. -No veig la Torre Eiffel enlloc- em diu l’À.- i ràpidament dedueixo que ha pensat que si som a França i anem a una ciutat, ha de tractar-se per força de París. Em fa una certa llàstima el seu desengany perquè des de fa un temps té moltes ganes d’anar a París i a, com ell en diu, “Disney”. Intento compensar-lo explicant que en aquesta ciutat on anirem va viure fa molts anys un cavaller molt valent i savi que tenia el nas molt llarg. Li dic que en veurem alguna estàtua i les cases de la seva època, amb bigues de fusta a la façana.

I -això ho desconeixia- resulta que l’escriptor Hercule-Savinien de Cyrano de Bergerac, autor d’Història còmica dels estats i imperis de la lluna, que va inspirar l’inoblidable personatge d’Edmond Rostand va agafar el nom d’un altre Bergerac i ni tan sols va posar els peus en aquesta afamada vila perigordiana. No obstant això, en llocs d’honor de la ciutat trobem estàtues imponents de Cyrano, amb l’espasa a la cintura, barret de mosqueter i un prominent apèndix nasal. I, malgrat totes les impostures, estem contents de sentir-nos propers a l’orgullós Cyrano, a qui ja sempre posarem cara de Gérard Depardieu.

Nota inquietant d’actualitat Edmond Rostand va morir a causa de la gran pandèmia de grip de l'any 1918.

3 comentaris:

ramon figueras ha dit...

A veure si treus més sovint aquests escrits que tens amagats al calaix, que a mi, personalment, són els que més m'agraden.

Anònim ha dit...

En el seu moment no vas veure l´actor Josep Ma. Flotats protagonitzant Cyrano de Bergerac?

Hi devia anar amb l´Institut.
Va ser una representació memorable.
Imma

Àlex Figueras ha dit...

En directe, no, però vaig veure'l per la tele.
Una gran actuació, per una gran versió de Xavier Bru de Sala.