He llegit moltes necrològiques d’Antonio Vega als diaris d’avui. Signades per Loquillo, Nacho García Vega, Nacho Cano o Agustín Fernández Mallo. Sense conèixer-lo més que a través de la seva música, difícilment podria afegir-hi res de nou. Però sí que voldria deixar constància de la meva admiració per Antonio Vega. Ha estat un dels grans de la música de la meva generació. Gran músic i poeta extraordinari. Poeta maleït fins a l’extrem, però amb un maleïtisme autèntic, intens i inherent a la seva personalitat. Sense estridències ni ostentacions. Això l’apropava a l’altre gran poeta musical de l'època: Enrique Urquijo.
Els hem perdut als dos, però hi ha morts que no són tan dolentes. Segur que ara Antonio Vega podrà descansar, per fi. Portar vides al límit i carregar caràcters de sensibilitat extrema com el seu ha de ser molt dur. Descansa en pau, Antonio Vega.
1 comentari:
No cal dir res més, dius el que penso. Quin greu, ara ens queden les seves cançons.
Com dius, ara podrà reposar.
Cal dir que sempre va està recolzat per molts amics.
Imma
Publica un comentari a l'entrada