Ara que està tan de moda refundar, repensar, redefinir, redissenyar, redescobrir -potser perquè ja no queden idees i no som capaços de fundar, pensar, definir, dissenyar, descobrir- l'autor d'aquest bloc està rellegint Pla, i perquè no, redescobrint-lo. I el cert és que estic gaudint com mai de la seva escriptura. Corrent el risc de convertir en monotemàtic aquest espai, no puc deixar de reproduir-ne alguns textos. El que segueix és una breu descripció que, en la meva modesta opinió, frega la perfecció. Pertany a la narració Un viatge frustrat, inclosa al volum segon, Aigua de mar, de l'Obra completa:
Hem passat el dia a l’Escala sense pena ni glòria. La tardor va avançant lentament, com una convalescència. Tot es torna més fi. Ha fet un dia gris: cel blanquinós i opac, aire de perla, la mar d’un blau esblaimat, quasi verd, sobre la superfície del qual es dibuixen les grans onades mortes. El golf de Roses, en gris, en perla, és un espectacle d’una suavitat exquisida, d’una indescriptible bellesa. Els horitzons es perden en una boirina d’una pal·lidesa blavenca, dins de la qual les muntanyes es dibuixen incertes, ingràvides, de color malva i violeta. Sobre la plana flota el fum mandrós de la tardor. Les xemeneies del poble treuen fumeroles blanques i minses que es dissolen en el cel esmorteït amb una morositat indiferent, lenta.
Un detall que em fa gràcia. Estic convençut que Pla, un autèntic obsès dels adjectius, s'adona que l'ha encertat de ple amb el qualificatiu perla i el repeteix dues vegades. Em quedo també amb les muntanyes incertes.
1 comentari:
Realment és un Nick Hornby dels adjectius però a mi em va agradar més la descripció de la tardor de fa uns dies,em va situar més al lloc que descrivia.
Com veieu Alex(s) ja se escriure missatges.Juro que faig el que sempre havia fet.No sé,és força extrany.
Publica un comentari a l'entrada