30.7.08

Hay-on-Wye (Y Gelli)


La setmana que ve, amb l’autor de Queviures, farem una petita escapada a Hay-on-Wye, Gal·les. Probablement hàgiu sentit a parlar d’aquest poble (Y Gelli en gal·lès), a tocar de la frontera amb Anglaterra, on s’han establert una trentena de llibreries de vell. És un d’aquests pobles de llibres com Montolieu a França o Redu a Bèlgica, però, segons diuen, especialment reeixit. Ja veurem.
L’escapada es tracta, doncs, de gaudir d’aquest paradís dels llibres vells i també, per què no, del paisatge gal·lès i de la vida rural britànica: esmorzar lleuger amb bacon, ous, salsitxes i xampinyons, cerveses tebiones al pub, converses amb els pastors (el d’ovelles i el d’ànimes)... Esperem sentir-nos una mica com Hugh Grant a El inglés que subió una colina pero bajó una montaña.
També tenim intenció d’acostar-nos a Bath, l’elegant ciutat georgiana on Jane Austen va ambientar novel·les com Persusassió o L’abadia de Northanger i, pel camí, ens aturarem a Tintern Abbey, una abadia gòtica en ruïnes, inspiració de Turner i del poeta Wordsworth. A l’autor de Queviures li recorda un vídeo d’Iron Maiden. Què hi farem!
Tot això, en dos dies, una escapada curta però intensa. Ja escriurem alguna crònica.


3 comentaris:

journal ha dit...

Bones mini-mini vacances, doncs. Esperem, quan hagueu tornat, la crònica del viatge.

Àlex ha dit...

Ho sento, no he llegit Wordsworth i quan penso en Turner veig crepuscles de llum difosa, no abadies abandonades. I no és que em recordi al vídeo d'Iron Maiden, és que es va gravar allí! És el de "Can I play with madness", al YouTube en podeu trobar la prova.

No obstant, vull deixar clar que no he estat mai heavy.

Àlex Figueras ha dit...

Gràcies, Journal, a veure si el viatge, tot i ser curt, dóna per una crònica.
Va Àlex, no dissimulis. Si vols, tinc algun conegut que et pot deixar discos de Judas Priest, Scorpions o, fins i tot, Leño.